Tendències en arquitectura sostenible per a 2025

Els edificis que conformen la nostra societat són responsables del 37% de totes les emissions de carboni a escala mundial, en part perquè, com expliquen des de l'Economista, moltes d'aquestes construccions tenen prou antiguitat com mancar de mesures d'eficiència i sostenibilitat: sense aïllament de qualitat que eviti les filtracions d'aire, sense instal·lacions per al reaprofitament de l'aigua i sense ús d'energies renovables de cap mena. Per descomptat, això va canviant des de fa temps i cada any que passa sorgeixen noves tendències orientades a fer de l'arquitectura una eina més sostenible per al nostre món. Vegem les del 2025.

Ús de materials sostenibles

Els materials són les matèries primeres de la construcció i del seu nivell de sostenibilitat depèn en bona part el nivell de sostenibilitat dels edificis. En aquest sentit, 2025 intensificarà una tendència que ja porta diversos anys molt a l'alça: la utilització de materials ecològics com les fibres vegetals, la pedra natural o la fusta certificada. En Colonial, per exemple, disposem del primer edifici d'oficines d'Espanya, fet enterament amb aquesta última de tot el país. Wittywood, situat en el productiu districte 22@ de Barcelona. D'altra banda, Torre BCN, posseeix únicament certificació ambiental i va ser pintat amb pintures ecològiques que respecten el medi ambient.

Autonomia energètica 

Si tots els edificis del món produïssin la seva pròpia energia, la contaminació disminuiria moltíssim. I, sota aquesta premissa, l'arquitectura de 2025 es caracteritzarà per la cerca de l'autonomia energètica, alguna cosa que en Colonial hem implementat durant molts anys. Miguel Ángel 23 incorpora solucions d'autoproducció energètica que possibiliten que l'edifici produeixi in situ tota l'energia que consumeix, de manera que el balanç d'emissions sigui zero. En aquesta mateixa línia opera Madnum, un complex que mitjançant l'explotació de fonts d'energia renovable i l'ús de tecnologies d'eficiència energètica avançada aconsegueix un consum d'energia gairebé nul.

Integració de tecnologies intel·ligents

Això ens condueix fins a aquesta altra tendència: la implementació de tecnologies intel·ligents que generin una reducció del consum d'energia i altres recursos. En el cas de Colonial, aquesta tecnologia d'avantguarda porta per nom Building Management System i permet fer un ús molt més sostenible de l'edifici. Està a Recoletos 37, a Gènova 17, en Castellana 52, en Francisco Silvela 42 i en molts altres més tant de la capital com de Barcelona. Una tecnologia que supervisa, controla, reporta i registra totes les activitats de l'edificació i possibilita així un ajust precís dels diferents sistemes de l'edifici. 2025 veurà moltes tecnologies com aquesta.

Més biofília que mai

Hi ha dues bones raons per les quals s'espera que aquest 2025 sigui testimoni d'una aposta encara més forta pels dissenys biofílics: primer, que contribueix a la sostenibilitat tant dels edificis com de les ciutats en conjunt i, segon, que el seu impacte en el benestar humà fa que constitueixin un gran atractiu de les empreses per a atreure treballadors a les seves instal·lacions. Els jardins de Sant Cugat Nord, la zona verda de Illacuna, la zona verda de Diagonal 682 o el parc central de Madnum són bons exemples del compromís de Colonial amb aquesta tendència l'ascens de la qual serà imparable en els pròxims anys. La ciutat verda arribarà. Més amable i sostenible.