Els materials més ecològics utilitzats en construcció
El 25% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle provenen de l'edificació, segons dades de l'últim informe Green Building Council Espanya. Una situació que demanda solucions tant en els arquitectes com en les empreses constructores: solucions de sostenibilitat de qualitat que permetin disminuir les tones de CO₂ i altres GEI que inunden el medi ambient. Entre elles, l'elecció de materials per a la construcció que resultin molt més ecològics que els materials utilitzats tradicionalment com el formigó o el maó. Com descobrirem a continuació, decisions d'aquest tipus poden marcar una gran diferència per al planeta. Els materials sostenibles tenen el potencial de canviar l'escenari. I comptem amb diverses alternatives:
La fusta
És el material de construcció ecològic per excel·lència. I a causa de diverses raons. La primera d'elles és que, quan procedeix de boscos de gestió sostenible, té un impacte d'adquisició mínim sobre el medi ambient i disposa d'una taxa de renovació adequada. La segona d'elles és que és un material aïllant, la qual cosa genera edificis amb menor fugida ambiental i en conseqüència edificis que estalvien en calefacció durant l'hivern i en aire condicionat durant l'estiu. La tercera d'elles és que la fusta té el potencial de fixar CO₂ i evitar el seu alliberament a l'atmosfera. A més, la fusta produeix espais biofílics en els quals les persones se senten molt més relaxades.
La cel·lulosa
La suma de la voluntat ecològica i la inventa tecnològica produeix tota classe de solucions. I una cada vegada més utilitzada és la de la cel·lulosa, el material fabricat a partir de paper de periòdic reciclat sotmès a sals bòrax. Les seves qualitats inclouen un ús de l'energia i de recursos molt per sota del que fan els materials convencionals, una baixa conductivitat tèrmica que equilibra les temperatures a l'interior de l'edifici, un coeficient d'aïllament acústic molt per sobre dels aïllaments tradicionals i, a més, gràcies a l'exposició a les sals, propietats ignífugues, insecticides i antifúngiques. Sens dubte un dels materials més recomanables per a reduir les emissions GEI.
El fang cuit
A primera vista, cap persona aliena als coneixements arquitectònics apostaria pel fang com a material de construcció. Sona molt poc estable. No obstant això, la realitat és molt diferent: el fang cuit a temperatura inferior a 950 °C i sotmès a tractaments naturals li proporciona als arquitectes una àmplia gamma de solucions. En concret, s'empra en murs, façanes ventilades ceràmiques, voltes, teules o gelosies, entre altres elements. I es fa perquè el fang cuit ofereix gran aïllament, baixa radioactivitat, alta capacitat per a absorbir humitat i molta seguretat. Però, per sobre de tot, ofereix sostenibilitat: és molt fàcil tant de reutilitzar com de reciclar.
Plàstics menys contaminants
La construcció d'edificis no pot dependre exclusivament d'un material. Els arquitectes i dissenyadors necessiten diferents alternatives per a cobrir totes les necessitats existents. En aquest sentit, encara requerim de materials tradicionals com els plàstics per a crear cases i oficines, especialment per a les xarxes de sanejament d'aigües residuals i de proveïment d'aigua. Però hi ha una solució: usar versions més ecològiques d'aquests materials clàssics. En el cas del plàstic, es tracta de substituir el policlorur de vinil o PVC pel polipropilè (PP), el polibutilè (PB) o el polietilè (PE), molt més respectuosos amb el medi ambient.
Formigó menys contaminant
El mateix procés pot i ha de realitzar-se amb el formigó. El material original compta amb més de cent anys i, com ja hem indicat, té taxes de contaminació molt més elevades que les de la fusta, la cel·lulosa o el fang cuit. No obstant això, en els últims anys ha crescut l'ús del formigó autorreparable, una versió que conté unes microcàpsules que, en cas de fissura del material, es trenquen per a reparar-lo. D'aquesta manera, la vida útil del formigó s'incrementa considerablement, reduint així la necessitat de substitució i per tant el cost energètic i de recursos. No importa el camí. Importa que condueixi a una reducció de la petjada de carboni.
