La neuroarquitectura: com la ment condiciona l'espai
Passem entre el 80% i 90% del nostre temps en espais tancats. No obstant això, a penes qüestionem com el disseny d'aquests espais influeix en la nostra salut física i mental. Per això, en els últims anys hem vist afirmar-se la neuroarquitectura, una nova branca de l'arquitectura que es fusiona amb la neurociència.
En què consisteix?
Aquesta disciplina va néixer en 1998 per mà de Fred H. Gage i Peter Eriksson, dos neurocientífics que van descobrir com el cervell humà és capaç de produir noves neurones en l'edat adulta amb un entorn que l'estimuli.
Però és en l'actualitat quan aquesta ciència ha aconseguit la seva màxima popularitat, gràcies a la creixent tendència de dissenyar espais que incloguin elements capaços d'incidir en manera positiva en l'estat d'ànim, sentiments, energia, benestar, concentració i fins a productivitat de les persones.
En definitiva, la neuroarquitectura busca entendre com l'entorn que veiem influeix en les nostres emocions, en el que sentim, en el nostre estat d'ànim i/o en com ens comportem.
Els fonaments
La neuroarquitectura es basa en alguns principis clau a l'hora de dissenyar espais:
• Il·luminació: contràriament a la llum artificial, la llum natural crea un ambient agradable que afavoreix la concentració i redueix l'estrès.
• Zones verdes: plantes, jardins ajuden a reduir l'estrès diari. De fet, el contacte amb la naturalesa genera una reacció automàtica de relaxació en el cervell.
• Altura dels sostres: influeix en la concentració i activitats de les persones. Així, els sostres alts són adequats per a les tasques més creatives, mentre que els baixos afavoreixen un treball de caràcter més rutinari.
• Colors: condicionen l'estat d'ànim de les persones. Per exemple, tons pròxims a la naturalesa com a verdes, blaves i grocs redueixen l'estrès, augmenten la sensació de confort i incideixen sobre la percepció de l'espai com un edifici saludable. D'altra banda, els tons càlids com el vermell capten l'atenció del receptor, per la qual cosa es recomanen en tasques que requereixen de major concentració.
• Elements arquitectònics: els angles o les formes arquitectòniques influeixen en el cervell de l'ésser humà. Els angles marcats de les edificacions afavoreixen l'aparició d'estrès o ansietat enfront de les corbes o contorns suaus, que generen una sensació de seguretat i comoditat.
En els espais de treball
Avui, les empreses que es preocupen per crear entorns que generin benestar i confort per als treballadors. Per exemple, en els espais de coworking on s'introdueixen elements com el cromatisme o phone booth es fomenta la concentració, la calma de la ment i s'eviten distraccions.
També la presència de la naturalesa en interiors amb plantes o materials naturals com la fusta, la pedra, aigua o la proximitat en poder veure-la a través d'una finestra, baixa els nivells d'ansietat i d'estrès.
És evident que l'espai té un gran poder sobre el cervell i que el benestar de les persones està estretament relacionat amb l'entorn on desenvolupen el seu dia a dia. Per això, aplicar els principis de la neuroarquitectura ens ajuda a tenir espais més centrats en les persones i en les seves emocions.
