Arquitectura maximalista: la nova tendència per a oficines
Els primers anys del segle XXI han estat marcats per la predominança del minimalisme. Especialment dins de l'arquitectura i del disseny interior dels espais. La premissa era molt senzilla: menys és més. Una premissa que ha penetrat en les llars, els espais públics i, per descomptat, també en les empreses. No obstant això, l'ambient més immediat sembla apuntar en la direcció contrària: experts i estudis d'arquitectura comencen a parlar cada vegada més sobre l'arquitectura maximalista, una proposada-resposta de valors estètics i de fons molt diferents, però amb grans beneficis tant per a les persones com per a les organitzacions.
Característiques de l'arquitectura maximalista
L'arquitectura maximalista és abans de res una celebració de l'excés. Les formes geomètriques bàsiques del minimalisme es transformen en formes molt més creatives que converteixen l'oficina en un espai més divertit, més dinàmic i més viu. Una forma, diuen els qui veuen l'arquitectura des d'una perspectiva neurològica, d'estimular la imaginació i potenciar la innovació dins de les empreses. Però no sols són les formes: el maximalisme tendeix a utilitzar colors intensos i estampats cridaners que proporcionen molta personalitat als espais, la qual cosa afavoreix la identificació dels treballadors amb aquests. És un impuls a la cultura de cada empresa.
A més, i a diferència de l'aposta per l'espai lliure que té lloc en el minimalisme, en el maximalisme abunden els elements per a la decoració. Tant aquells propis de l'arquitectura, com les motllures molt elaborades o les sanefes extravagants, com aquells propis del disseny d'interiors, com els quadres, les escultures o els tèxtils. És habitual trobar en els espais maxis una mescla molt variada de textures que van des de la fusta tallada al maó exposat, passant pel vellut, la llana o el plàstic. En un cert sentit, el maximalisme confina amb l'eclecticisme. Dona lloc a entorns vius que semblen no haver estat planificats al mil·límetre.
Finalment, i encara que això té molt més a veure amb el disseny que amb l'arquitectura en si, l'oficina maximalista agrada d'usar mobiliari gran, elaborat i amb detalls intricats. És freqüent trobar taules amb molts adorns, llums molt notoris, tapisseries molt riques en colors i una gran varietat de seients. La premissa aquí també és senzilla: més és més, ja que afavoreix la calidesa, la llibertat visual i la individualitat sana. De fet, aquesta promoció de la individualitat és un dels principals beneficis del maximalisme. Li permet afegir elements a l'equació sense les limitacions pròpies del minimalisme o del classicisme. Però n'hi ha molts altres més.
Més beneficis de l'arquitectura maximalista
La falta de restriccions estrictes fa de l'arquitectura maximalista una mina d'oportunitats tant per a arquitectes i dissenyadors com per als mateixos treballadors que ocupen l'espai. L'expressió personal es revalora. Els gustos individuals prenen relleu. Però també és un mode de les organitzacions d'estimular, a través del visual, als qui treballen en les seves oficines. Després de tot, tots aquests inputs donen inspiració i predisposen a pensar d'una manera menys ortodoxa. Aquest és probablement el benefici més gran del maximalisme per a les empreses: poden obtenir idees rupturistes amb major facilitat. I aquestes idees són les que canvien el joc. Valen or.
D'altra banda, l'oficina maximalista és una oficina opulenta que sol generar molt bona impressió en els visitants. Una cosa molt rellevant a l'hora de seduir a potencials clients. Són entorns que queden guardats en la retina. Que ajuden a relacionar a l'empresa en qüestió amb l'excentricitat entesa d'una manera positiva. Al cap i a la fi, els clients busquen solucions que no puguin oferir-li els altres. Per a acabar, cal subratllar la familiaritat que acaben transmetent les oficines maximalistes als treballadors i visitants, la qual cosa es tradueix en un major sentiment de pertinença, una major estabilitat emocional i en conseqüència un major rendiment.
