Arquitectura invisible: una integració real en l'entorn
Alguns edificis són veritablement bells en termes arquitectònics. Una delícia per als ulls humans. No obstant això, poden ser-ho i encara així representar un brusc xoc visual en relació amb el seu entorn. En aquest sentit, el disseny d'un edifici no ha de tenir en compte únicament el mateix edifici sinó també la seva integració òptima en l'ecosistema que l'envolta. A més, no som ni molt menys l'única espècie que habita aquest planeta: el que per a nosaltres pot resultar agradable pot ser perjudicial per a la vida de molts altres animals. Dos fets claus que requereixen una mirada molt més ambiciosa de l'arquitectura: la mirada de l'arquitectura invisible.
El mèrit de passar desapercebut
Durant les últimes dècades, la principal estratègia de les corporacions per a destacar entre les seves competidores era ser més notòries. Cridar més l'atenció. Operar des de l'edifici més gran i impactant possible. Les coses, no obstant això, han començat a canviar a mesura que hem comprès la importància de preservar els entorns naturals i urbans: l'arquitectura invisible proposa crear edificis i elements que, a través d'una elecció intel·ligent de materials i estratègies, destaquin el mínim possible dins d'un panorama. O explicat d'una altra manera, la finalitat d'aquesta modalitat arquitectònica és no aixecar barreres visibles entre els edificis i el seu voltant.
Per a això existeixen molts mecanismes diferents, dels quals destaca especialment la utilització de materials translúcids com el vidre o de materials reflectors com els miralls. També l'aposta pel disseny biofílic, que inclou la incorporació de moltes zones verdes, l'ús de plantes autòctones que fomentin la vida de la fauna autòctona o fins i tot la instal·lació de nius per a insectes o per a ocells de la zona. La idea és que l'edifici no es converteixi en un obstacle per a l'hàbitat natural en el qual se situa, sigui un hàbitat campestre, rural o fins i tot urbà. Després de tot, la ciutat també està repleta de vida. L'arquitectura té l'obligació de protegir-la.
A més, l'arquitectura invisible també tracta d'ocultar les tecnologies perquè no interfereixin amb l'estètica general de l'edifici ni amb l'activitat dels animals circumdants. És el que es coneix com a integració de sistemes: de calefacció, de ventilació, d'obtenció de l'energia solar... Finalment, destaca també l'ús de materials sostenibles que no contaminin l'ambient i una gestió del soroll òptima per a no alterar la vida salvatge. En últim lloc, per molt invisible que sigui un edifici visualment, si malmet l’entorn pròxim o crea pertorbacions sonores que afecten altres éssers vius no es pot considerar veritablement invisible.
Edificis invisibles en la vida real
Existeixen moltes cabanyes invisibles repartides al voltant de món. Des de les cabanyes Arcana dels boscos d’Ontàrio a les cabanyes que l'empresa Cabines de les muntanyes i els núvols té instal·lades a les muntanyes xineses de Yichang. I té sentit: segons tot el que hem analitzat prèviament, l'arquitectura invisible resulta especialment necessària en entorns purament naturals perquè els animals i les plantes d'aquestes regions no es vegin afectades pels edificis. Són cabanyes que passen bastant inadvertides. No obstant això, l'arquitectura invisible no queda limitada a petites construccions, sinó que pot aplicar-se a grans edificis.
The Spiral a Nova York. Copenhill a Copenhaguen. Capital Spring a Singapur. The Vitali Hacko Creative Industries Library d'Istanbul. O la Seattle Central Library. Són exemples internacionals perfectament representatius d'aquesta mena d'arquitectura valenta i conscienciada. Però també pot emmarcar-se com un dels primers edificis espanyols d'inspiració invisible l'edifici de Colonial a Barcelona Wittywood, construït utilitzant exclusivament fusta i cristall. A més, tota la nostra activitat està imbuïda de trets sostenibles, verds i invisibles en menor o major mesura. La finalitat és continuar apostant per això. Per un món millor.
